Paraula clau Apartheid

Sud-àfrica, 1978. En Tim Jenkin i l'Stephen Lee són dos activistes polítics blancs del Congrés Nacional Africà. El règim de l'apartheid els empresona i tramen un pla per escapar de la infame presó de Pretòria.

Nelson Mandela arriba a la presidència de Sud-àfrica i decreta l'abolició de l'apartheid. El seu objectiu va ser dur a terme una política de reconciliació entre la majoria negra i la minoria blanca. L'any 1995 es va celebrar a Sud-àfrica la Copa Mundial de Rugby, fet que va ser usat per Mandela pel construir la unitat nacional.

Després de defensar els drets dels ciutadans africans a Sud-àfrica, Gandhi, considerant que també els hindús són ciutadans de segona classe a la seva pròpia terra, els incita a revoltar-se contra l'Imperi Britànic mitjançant la doctrina de la no-violència.

Pel·lícula basada en l'autobiografia del President de Sud-àfrica Nelson Mandela, que fa la crònica dels seus primers anys en un poble rural, la joventut a ciutat, ja advocat, la vida sota el segregacionisme i els 27 anys de presó fins al seu alliberament i l'arribada a la presidència, amb els esforços per reconstruir el país. Sota el sistema de l'apartheid, Mandela va ser considerat un terrorista i va patir pena de presó a Robben Island acusat de liderar l'aleshores il·legalitzat Congrés Nacional Africà. Defensor de la lluita pacífica i convençut que la força s'aconsegueix amb la unió del poble, finalment, va rebre el reconeixement internacional.

Emotiva comèdia dramàtica, basada en les experiències personals d'un dels seus directors, Paul Middleditch, que ofereix una mirada profunda a la cerca d'identitat d'un adolescent maori que viu la seva joventut a la Nova Zelanda, políticament dividida, de principis de la dècada de 1980. La trama gira entorn d'en Josh, un adolescent de 17 anys que s'enfronta a la pressió de complir amb les expectatives de la seva família i les de la societat. Criat per una mare anglesa i un pare maori, en Josh se sent desconnectat de la seva herència indígena després de la mort del seu pare. No obstant això, diferents moments de la seva vida li faran reflexionar sobre la seva identitat cultural i sobre qui és. Amb patetisme i humor, el film aborda temes com el racisme, la identitat cultural i el conflicte generacional, així com la cerca d'un lloc dins d'una societat convulsa i polaritzada.

Sud-àfrica, 1977. Cercant una informació objectiva més enllà de les versions oficials, el periodista de raça blanca Donald Woods aconsegueix contactar amb l'activista Steve Biko, un dels líders més estimats de la lluita per l'alliberament de la majoria negra del país. La seva relació, un cop superada la fase de recels, farà que en Donald prengui partit en contra de l'apartheid, l'odiós sistema de segregació racial que relega a la pobresa i la marginació tots aquells que no siguin blancs. Aquesta actitud posarà en risc la seva seguretat personal i la de la seva família.

Moffie (un terme despectiu en afrikaans per a un home gai) segueix la història de Nicholas van der Swart: des de molt jove s’adona que és diferent. Per molt que pugui, no pot estar a l’altura de la imatge masclista que la seva família i el seu llegat esperen d’ell. Ambientada durant la guerra fronterera sud-africana contra el comunisme, aquesta és una història sobre el patiment emocional i físic que pateixen innombrables joves des de fa molt temps.

Ndola, Rhodèsia del Nord (actual Zàmbia), 18 de setembre de 1961. L'economista i diplomàtic suec Dag Hammarskjöld, Secretari General de l'ONU, mor misteriosament en un accident aeri. Dècades després, el periodista i cineasta danès Mads Brügger i l'investigador suec Göran Björkdahl investiguen el cas a la recerca d'un tancament definitiu.