Postal (O, desde la distancia eres un espejismo)

"Les palmeres d'aquesta targeta són una il·lusió, també l'arena rosa." Aquesta frase, agafada d'un poema de la Margaret Atwood, il·lumina el camí traçat a "Postal". A mesura que pasen els anys, els paisatges es transformen, es resignifiquen i hi ha alegries que mai tornaran a recuperar-se. La mar i la platja que alguna vegada van ser els escenaris d'estius feliços, amors i trobades, es transformaran en camps de concentració o centres de detenció i tortura. Ocurreix en diferentes èpoques y llocs. En aquesta peça emprenc un recorregut per algunes de les meves obres que exploren la relació entre el testimoni, els espais i el temps, entaulant un diàleg amb la bella pel·lícula filmada per l'Alejandro Segovia al 1972.